És una arquitectura religiosa de l’últim terç del segle XVIII, molt danyada durant la Guerra Civil espanyola (1936-1939), en què va perdre bona part del seu patrimoni mobiliari, i que va ser reconstruïda posteriorment.

És de planta rectangular, amb nau única ampla, una capella Fonda o del Roser, un cor superior, set petits buits laterals a manera de capelles i construccions adossades, que li confereixen un aspecte defensiu i molt volumètric que queda encara més remarcat pel color blanc dels murs. Entre les construccions adossades hi ha la rectoria i un centre cultural, entre altres elements.

Destaca especialment el porxo, ample i llarg, al qual s’accedeix per mitjà de tres arcs de mig punt sostinguts per pilars. A l’interior es reprodueixen les arcades mitjançant una doble filera i un embigat de fusta a la vista. Conserva el petit pou.

A l’exterior s’observa la teulada de la capella del Roser i el campanar d’espadanya escairada.