Dues de les precioses localitats mallorquines enclavades a la Serra de Tramuntana, celebren una de la festes més emocionants i aclamades de les Illes Balears. Aquestes festes et traslladaran a un moment crucial de la història de l’illa de Mallorca, en el que aquestes poblacions es defensaren de l'atac de pirates enemics.

A Sóller, el dilluns posterior al segon diumenge de maig, els sollerics celebren la popular i aclamada festa d'Es Firó, que rememora la valenta resistència del poble enfront l'atac dels pirates sarraïns ocorregut el 1561. A les tres de la tarda el repic de campanes alerta als ciutadans de Sóller; arriben naus enemigues. Els pagesos sollerics es reuneixen al centre del poble per anar a la batalla comandats pel Capità Angelats que s'encomana a la Mare de Déu de la Victòria per lliurar aquest enfrontament.

Per presenciar el primer xoc entre moros i cristians ens hem de traslladar al Port de Sóller, primer a la platja de Can Generós on té lloc un intent de desembarcament per part dels pirates i després a la platja d’en Repic, escenari de la primera batalla. Els enfrontaments se succeeixen pel Pont d’en Barona per acabar al centre de Sóller, on finalment el bàndol cristià es proclama vencedor.

Música als carrers, el fum dels trabucs i el xoc de les espases dels pirates t'acompanyaran al llarg d'aquesta mítica recreació, que es perllonga tota la nit amb una gran festa.

A Pollença, la recreació de la batalla de moros i cristians té lloc el 2 d'agost, dia de la seva Patrona, Nostra Senyora dels Àngels. La festa comença a les cinc del matí quan els pollensins entonen l'emotiva Alborada; després se celebra una missa solemne i el tradicional ball dels Cossiers.

A la tarda comença l'enfrontament entre els dos grups de combatents per defensar la vila de Pollença. Celebrada des de 1860, la representació de la batalla s'inicia a la plaça de l’Almoina, on el bàndol cristià, vestit de blanc, es troba amb els pirates moriscs, que s'engalanen amb robes de milers de colors.

A poc a poc els corsaris retrocedeixen fins a arribar a l'església de Sant Jordi (al final del carrer major) on es produeix la batalla final i es commemora la victòria sobre els enemics cantant un Tedeum en acció de gràcies per la victòria aconseguida.