Roba de llengües

La tradicional roba de llengües, omnipresent en la majoria de les cases mallorquines, manté viva avui més que mai la seva tradició. Els telers mallorquins segueixen fabricant aquestes artesanals i colorides teles als antics tallers familiars mitjançant la tècnica mil·lenària de l’ikat.

La roba de llengües és el millor exemple de producte artesà que ha sabut reinventar-se i mantenir al mateix temps la seva veritable essència artesanal. Aquesta tradicional tela que vestia l’interior de les cases mallorquines ha sorgit amb nous dissenys i colors i actualment està present en nombroses revistes de decoració o en elegants projectes d’interiorisme amb sabor mediterrani.

El nom de llengües mallorquines fa referència als dissenys que s’assemblen a les flames o llengües de foc que tenen el seu origen a l’ikat oriental, una tècnica a la qual el fil es tenyeix abans de ser teixit. Aquesta tècnica va arribar a Europa a través de la Ruta de la Seda. Amb l’arribada de la Revolució Francesa, molts artesans es van refugiar a Mallorca, portant amb ells aquesta moda. De fet, des del segle XVIII ja es troba el rastre de llengües de seda mallorquines entapissant mobles o com a revestiment de parets de les grans cases senyorials de Mallorca. A principis del segle XIX es va estendre el seu ús a les cases de ciutat i del camp, quan van començar a elaborar-se amb teixit de cotó. La tela de llengües s’utilitza a cortines, parets, portes, finestres, cadires, butaques i llits.

Si bé és cert que ha passat per uns anys en desús, ara la roba de llengües viu una nova època daurada, gràcies a l’impuls d’artesans de tota la vida que han sabut donar-li un aire nou. Si desitges conèixer l’elaboració d’aquestes teles, pots fer una visita als telers que encara segueixen fabricant aquesta tela, ja siguin Teixits Vicens a Pollença, Bujosa a Santa Maria del Camí o Teixits Riera a Lloseta. Sens dubte, et seduirà l’encant d’aquesta tela tradicional.