Far La Mola

El far, que va ser projectat (1861) per Emili Pou, se situa en un penya-segat de 158 m i la torre té la llanterna 21 m més amunt. El seu funcionament va passar del cremador d’oli a la parafina, al petroli i, actualment, funciona amb energia elèctrica. El senyal lluminós que emet és una llum fixa amb un breu flaix que es repeteix cada 4,67 segons. És impressionant veure la successió radial de feixos de llum projectats des de la torre a l’infinit.

Tot i que s’acostuma a dir que Jules Verne es va inspirar en aquest far per a la seva novel·la "El far de la fi del món" ("Le phare du bout du monde"), en realitat Formentera és un dels escenaris d’una altra de les seves novel·les, Hector Servadac. 

En aquest llibre, un científic, Palmyrin Rosete, està instal·lat al far perquè realitza uns mesuraments quan un cometa arrenca una part de la Mediterrània i l’arrossega en un viatge per l’espai. La figura de Palmyrin es basa en l’astrònom francès François Arago, que va ser a Formentera el 1808 perquè havia de completar el mesurament del meridià de París.