Una catedral on abans hi va haver l’antiga mesquita, que al seu torn va substituir els edificis més representatius d’altres cultures. Disposa d’un patrimoni moble religiós molt important.
La catedral de Santa Maria o de la Mare de Déu de les Neus es va començar a construir al segle XIII al lloc ocupat per l’antiga mesquita àrab, la qual probablement substituïa a anteriors llocs de culte d’època romana, púnica i fenícia.
La catedral presenta diferents estils arquitectònics, perquè encara que al principi es va construir un temple gòtic (del qual només es conserva la torre), al segle XVII l’interior va ser totalment remodelat, fet que li va atorgar l’estil barroc actual. L’exterior destaca per la sobrietat i robustesa dels contraforts, mentre que a l’interior hi ha una nau rectangular amb capelles laterals i absis de planta pentagonal.
La catedral compta amb importants obres d’art, moltes exposades al museu diocesà, al qual es pot accedir des del mateix temple. Cal destacar les taules gòtiques de sant Antoni i santa Tecla, de Francesc Comes (s. XIV); una custòdia gòtica d’argent daurat, de Francesc Martí (1399); dues taules gòtiques de sant Jaume i sant Maties, de Valentí Montoliu (s. XV); la Santa generació, del mestre de Calvià (1515-1520); el retaule de sant Gregori i les ànimes, d’origen valencià o genovès (s. XVI); una imatge en relleu de la Mare de Déu del Roser, d’autor desconegut (s. XVI - XVII); i l’orgue (s. XVIII).
Finalment, també cal destacar el conjunt de campanes dels segles XVI i XVII que es conserven a la tercera planta del campanar.
