•  Cova visitable Cuieram

    Cova visitable Cuieram

    El santuari de la deessa Tanit

  •  Cova visitable Cuieram

    Cova visitable Cuieram

    El santuari de la deessa Tanit

  •  Cova visitable Cuieram

    Cova visitable Cuieram

    El santuari de la deessa Tanit

Cova visitable Cuieram

Cova que els púnics van transformar en un important santuari en el qual es van trobar nombroses restes de ceràmica.

Aquesta cova, ocupada ja a l’edat del bronze, va ser transformada en un santuari per la civilització púnica (als segles V - II aC). Estava dividida en diversos àmbits i s’hi venerava la deessa Tanit. Aquest espai va ser descobert el 1907 per la Societat Arqueològica Ebusitana. Entre les restes materials trobades destaquen diversos centenars de figures de terracota íntegres i mil fragments d’altres peces. Va ser declarada bé d’interès cultural. 

El primer període del santuari correspon als segles V-IV aC. D'aquesta època és una troballa espectacular per la informació que aporta: una plaqueta de bronze amb la inscripció "Al senyor Reseph-Melkart, aquest santuari, que ha dedicat 'S'DR, fill de Ya'asay, fill de BRGS, fill d'Esmunilles." Aquesta inscripció permetia deduir que el lloc era un espai de culte a dos déus que havien estat objecte d'un sincretisme i unipersonificats: Reseph, el déu de la flama i la llum, i Melkart, el déu de la navegació i la vegetació, rei urbà i conductor dels colonitzadors de Tir.

El segon període va des dels últims decennis del segle III aC fins als dos primers terços del segle II aC. Aquesta època seria la de màxima activitat i apogeu religiós del lloc. A aquesta fase correspon la segona inscripció de la plaqueta esmentada i situada al revers de l'anterior, on pot llegir-se: "Ha fet i dedicat i reparat aquest mur de pedra tallada 'Abdeshmun, fill d'Azarba'al, el sacerdot per a Nostra Senyora, per a Tanit la poderosa i per al seu Gad. L'arquitecte fou ell mateix, a càrrec seu." El text permet indicar un canvi de culte i la dedicació del temple a la deessa de la fertilitat Tanit.

D'aquesta última època són la multitud de figures trobades, la major part de forma acampanada, tot representant aquesta divinitat femenina, que posen de manifest que alguns santuaris púnics –com el des Culleram— tenien indústries auxiliars per a la producció de terracotes, que llavors es venien als santuaris com a ofrenes que els fidels feien a les divinitats. A partir del 120 aC fins al canvi d'era, el santuari presenta una decadència que culminaria amb el seu total abandonament.

Illes Balears: l'ànima mediterrània persisteix a l'hivern

Reconnecta amb l'essència autèntica de la Mediterrània i gaudeix de la natura, la cultura i l'esport a l'aire lliure.

DESCOBREIX-NOS