•  Església Santa Eulària, Puig de Missa

    Esglèsia Santa Eulària, Puig de Missa

    Sobre la muntanya, defensiva, i en un lloc especial; així és Puig de Missa

  •  Església Santa Eulària, Puig de Missa

    Esglèsia Santa Eulària, Puig de Missa

    Sobre la muntanya, defensiva, i en un lloc especial; així és Puig de Missa

  •  Església Santa Eulària, Puig de Missa

    Esglèsia Santa Eulària, Puig de Missa

    Sobre la muntanya, defensiva, i en un lloc especial; així és Puig de Missa

  •  Església Santa Eulària, Puig de Missa

    Esglèsia Santa Eulària, Puig de Missa

    Sobre la muntanya, defensiva, i en un lloc especial; així és Puig de Missa

  •  Església Santa Eulària, Puig de Missa

    Esglèsia Santa Eulària, Puig de Missa

    Sobre la muntanya, defensiva, i en un lloc especial; així és Puig de Missa

Esglèsia Santa Eulària, Puig de Missa

Església del segle XVI amb addicions posteriors, que creen volums plàstics i laberíntics que es combinen amb el blanc dels murs, que se situa sobre el turó, protegida, i té un porxo extraordinari.

L’església de Santa Eulària o església del Puig de Missa corona un monticle que es troba a 52 m per sobre del nivell del mar, en un reduït nucli urbà i amb unes vistes esplèndides al mar i a la zona.

Se situa en l’anomenat quartó de Xarc, ja existent durant la dominació àrab. És un edifici religiós fortificat del segle XVI, consagrat el 1568, encara que es tenen notícies de l’existència d’un altre temple anterior al mateix lloc. El 1785 va ser declarada parròquia pel primer bisbe d’Eivissa.

Com tants altres exemples d’arquitectura religiosa, la seva fisonomia actual és conseqüència de diferents addicions i reformes. Es creu que la nau correspon a l’estructura original, i que a finals del segle XVII i començament del XVIII s’hi van afegir altres capelles, el porxo i altres construccions (la casa del vicari o cas vicari, la del sacerdot o cas capellà i la sagristia).

L’interior és sobri. Les capelles tenen advocacions a la Mare de Déu del Roser, a la del Carme, a sant Antoni Abat, als sants metges Cosme i Damià, a sant Antoni de Pàdua, a la Mare de Déu de Betlem i a la Santíssima Trinitat. El retaule major de l’escultor Josep Ferreres és barroc (1674-1678), i va ser portat des de San Millán (Segòvia) al segle XX per iniciativa del marquès de Lozoya, que tenia una residència al Puig. La imatge central que representa santa Eulària és contemporània (1940), i la tela de l’àtic és del XVIII. La nau està recorreguda per un viacrucis de taulelleria valenciana. Entre les imatges destaca el Crist lligat a la columna del segle XVII.

L’exterior és peculiar: blanc, sobri i amb una aparença defensiva o fortificada. També conserva un petit jardí. El porxo d’accés, descentrat respecte a l’eix de l’església, és de grans dimensions perquè allà es reunia la comunitat que vivia dispersa al camp. Al l’interior té dues fileres de columnes amb arcades, un accés al cementiri i una obertura senzilla.

Està catalogada com a bé d’interès cultural, com tot el seu entorn o el monticle de puig de Missa.

Illes Balears: l'ànima mediterrània persisteix a l'hivern

Reconnecta amb l'essència autèntica de la Mediterrània i gaudeix de la natura, la cultura i l'esport a l'aire lliure.

DESCOBREIX-NOS