La necròpolis se situa en un turó del centre de l’actual ciutat d’Eivissa, no gaire lluny del nucli històric. Està relativament a prop del puig de Vila, perquè a les ciutats fenícies era habitual que els àmbits entre la vida i la mort no estiguessin gaire allunyats.

Puig des Molins és la necròpolis més antiga i important d’Eivissa, i ha proporcionat un conjunt de materials nombrós i divers. L’element més abundant són els hipogeus púnics, que contenen un pou rectangular d’accés i una càmera subterrània generalment de forma quadrangular. Exteriorment només són visibles uns 350 hipogeus, però es calcula que el nombre real és al voltant de 3.000 sepultures.

La necròpolis presenta una seqüència cronològica llarga i complexa que es pot estructurar en deu fases que comprenen des de l’època fenicioarcaica (al segle VII aC) fins a l’època contemporània. És una necròpolis en molt bon estat de conservació i es considera el conjunt funerari més important de la Mediterrània occidental. La zona arqueològica té una extensió de 5 ha. S’aconsella visitar l’àrea de la necròpolis, però no s’ha d’oblidar la visita al museu ubicat a la pròpia necròpolis i al museu arqueològic de Dalt Vila. 

Al museu de puig des Molins s’explica com va evolucionar la concepció de la mort a l’antiguitat a través de peces singulars i objectes de la cultura material. A Dalt Vila s’exposen restes arqueològiques des de la prehistòria fins a la conquesta catalana del 1235. 

El nom puig des Molins indica que al cim d’aquest lloc es concentraven molins de vent. Estan documentats com a mínim des del segle XV, i avui només n’han sobreviscut les torres. Va ser declarat patrimoni de la humanitat per la Unesco (1999).