En el seu llibre Crónica del viaje de Sus Majestades y Altezas Reales a las Islas Baleares Cataluña y Aragón, Antonio Flores, cronista de la Reina Isabel II –que visità Alfàbia l'any 1860–, digué de la finca:

"La entrada a la quinta de Alfabia es suntuosa, pero la salida por la parte opuesta es una maravilla. Entrar en la casa que es de regulares dimensiones, atravesar sus principales salas, que están corridas y asomarse a la galería que se extiende alrededor del jardín, es quedar absorto y suspenso entre el panorama más variado y más bello que pueda soñar la imaginación humana. A pesar de que la pintoresca sierra de Alfabia se anuncia antes de llegar a la quinta, todavía sorprende que a espaldas de aquél edificio se oculte una naturaleza tan bella y caprichosa. Parece que la naturaleza y el arte son obras de una mano. No se sabe dónde acaba el jardín y dónde empieza la montaña, ésta y aquél parecen una misma".

Del jardí destaca, per la seva bellesa, l'aljub, amb una volta de canó feta durant l'època barroca. Però el més emblemàtic és la pèrgola, amb jocs d'aigua que tenen el seu origen en les cases del Renaixement d'Itàlia i que foren imitats al llarg de tota l'Europa del segle XVI.

El jardí inferior té un aire tropical i un petit llac amb nenúfars, amb gran varietat de palmeres, entre les quals garballons, espècie autòctona de Mallorca i avui protegida.

A l'entrada de la casa hi ha un artesonat mudèjar datat del segle XIV. I a dins de l'edifici s'observen detalls decoratius de gust neoclàssic, així com un magnífic menjador construït en la segona meitat del XIX, amb vistes sobre el jardí.