El 24 de desembre un cant emmudeix als assistents a les tradicionals Matines (Missa del Gall) mallorquines. Es tracta del Cant de la Sibil·la, un cant d'origen medieval que tan sols ha sobreviscut al pas dels anys a Mallorca i L'Alguer.

Introduït a l’illa major de les Balears després de la Conquesta de Jaume I, profetitza l'arribada del Redemptor i del Judici Final. La que probablement sigui la tradició nadalenca més antiga i característica de Mallorca, s'entona sense acompanyament instrumental, exceptuant els preludis entre estrofa i estrofa. Tot i que inicialment es cantava en llatí juntament amb una melodia gregoriana, a partir del segle XIII ja hi ha documentades les primeres versions en llengua catalana.

Protagonitzada per una única persona, aquesta vesteix amb una túnica, a vegades amb el coll i la part inferior brodades, acompanyada habitualment per una capa. L'imponent vestuari es complementa amb una espasa que manté suspesa davant de la cara i amb la qual, una vegada finalitzat l'acte, forma una creu.

El personatge de la Sibil·la representa a les pitonisses, els llibres profètics de les quals eren consultats al món antic per conèixer el futur d'una comunitat. El cristianisme va adoptar aquest personatge i el va incorporar com un element més de la litúrgia nadalenca.

El Cant de la Sibil·la emociona cada Nit de Nadal a pràcticament la totalitat dels municipis de Mallorca, sent les Matines més concorregudes i de major tradició les que es celebren al Santuari de Lluc i la Catedral de Palma.

No és d'estranyar que, aclamat com un dels fenòmens més singulars i rellevants de la història musical mallorquina per la convergència de tradició popular i música culta, hagi estat declarada Bé d'Interès Cultural Immaterial i Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO des de l'any 2010.