L’església parroquial de Sant Joan Baptista és una construcció d’una sola nau i volta de canó. Construïda al segle XIV, es va haver de reconstruir al segle XVIII a causa d’un incendi. Està flanquejada per una torre de defensa que funciona com a campanar des del segle XVI. Cal destacar el paisatge i l’arquitectura popular que s’observen pel camí de pujada cap a l’església, que està situada a la part alta de la muntanya de Deià.
L’església parroquial de Deià, dedicada a sant Joan Baptista, és una construcció del segle XIV. Té una sola nau de planta quadrada flanquejada per una torre de defensa que fa la funció de campanar des del segle XVI. Va ser reconstruïda (1754-1760) després d’un incendi (1752). L’altar de pedra i el presbiteri actual són del 1958. L’església té dues entrades, el portal major o de les dones, i el portal lateral o dels homes, el segon dels quals és l’accés habitual al recinte.
L’interior és senzill, amb una nau central amb volta de canó i quatre capelles als costats separades per pilars d’estil jònic. Destaca la capella de la Sang, amb un Crist del 1625 i una Mare de Déu de Lluc de Lluc. A la capella de Sant Sebastià es conserva una talla gòtica de sant Onofre rescatada de l’incendi. El retaule de l’altar major, d’estil renaixentista, és de Josep Sastre (1777).
El camí de pujada a l’església és d’especial interès pel seu esplèndid paisatge, i està delimitat per un viacrucis de rajoles i un conjunt de construccions prototípiques de l’arquitectura popular de la muntanya.
