El frit mallorquí és tota una institució en la gastronomia insular. Es tracta d'una fritada amb carn de porc, bitxos, all, pebre bo, llorer, fonoll, clau i canyella. A tot això se li afegeixen, ja fregits, patates, pebres vermells, cebes tendres i faves tendres.

La recepta es remunta al segle XIV, i apareix ja en el Llibre de Sent Soví, i va variant segons l'estació, afegint ingredients com la carxofa o les faves tendres. Es creu que té origen sefardí, atès que hi ha plats similars en la gastronomia jueva-sefardita i àrab, encara que varia la carn.

El frit mallorquí és un plat versàtil, que canvia de nom segons els ingredients. Així, el frit de matances s'elabora normalment en època de la matança del porc amb la carn de l'animal i el frit de Pasqua es cuina amb carn de be en lloc de porc. El frit mariner, per la seva banda, substitueix tots els ingredients càrnics per sèpia, musclos, gambes i rap, entre d’altres productes del mar.

Ho podràs trobar als típics cellers, que antigament eren cellers avui reconvertits en restaurants de cuina tradicional, sobretot en la Part Forana (més enllà de Palma), destacant sobretot Inca, Sineu i Petra.