El poblat prehistòric de Trepucó és un dels grans poblats de la zona est de Menorca. Se sap que originalment les seves construccions es devien estendre més de 5 hectàrees i que cap al segle V aC estava envoltat per una muralla ciclòpia defensada de tram a tram per torres quadrades. 

Actualment es conserva el santuari de taula i el gran talaiot central, que fa més de 26 m de diàmetre i que té una altura de més de 8 m. El jaciment arqueològic va ser excavat als anys trenta del segle XX per l’arqueòloga britànica Margaret Murray, que va obtenir resultats que en aquell moment van tenir un gran impacte científic. 

És molt probable que l’assentament fos destruït durant la segona guerra púnica (218-201 aC), quan el general Magó, germà d’Anníbal, es va instal·lar al port de Maó (port i ciutat que és probable que rebin el seu nom a causa d’aquest fet) per reclutar possiblement foners que havien de combatre a Itàlia contra els romans.

En l’últim terç del segle XVIII la taula i el talaiot es van envoltar d’una fortificació en forma d’estrella pentagonal construïda (1782) durant el setge espanyol del castell de Sant Felip, llavors en mans britàniques. A la part alta del talaiot es va instal·lar un lloc de comandament i un canó. Aquesta part central del monument és titularitat del Consell Insular de Menorca.

El conjunt va ser declarat Monument Històric Nacional (1931).