Cala D'Albarca

Aquesta cala té un litoral escarpat, vermellós, alts penya-segats (presència d’alguns establiments turístics i habitatges residencials), així com embolicat de pinedes frondoses i garriga. En el seu interior acull Racó Fosc, na Coloms i sa Margarida. Aquesta costa té un gran valor paisatgístic i avifàunic. A les seves penyes nien espècies en perill d’extinció com el falcó marí. 

Aquesta rada es troba exposada als vents del nord-oest, nord i nord-est. La costa penya-segada i desprotegida desaconsella que una embarcació fondegi durant la nit i que s’apropi al talús, ja que hi ha roques despreses semiemergents. El millor lloc de calat és a la zona central de la badia, sobre un fons sorrenc, a 12 metres de profunditat. 

Els desembarcaments de pirates es varen produir de manera continuada en aquesta cala. Aquest fet va provocar que els pagesos construïssin torres exemptes, de refugi, entre els segles XVI i XVIII. Aquestes atalaies mancaven de fonaments, comptaven amb dues plantes d’una sola estada cada una i sostre voltat, mentre que a la part superior es trobava la plataforma. Als voltants de Cala Albarca es pot visitar el conjunt fortificat Torres d’en Lluc (dues atalaies i una muralla).