La biodiversitat i la cultura d'Eivissa, Patrimoni Mundial

Un dels tresors protegits és el recinte emmurallat de Dalt Vila que corona la ciutat d'Eivissa, considerat la fortalesa costanera millor conservada del Mediterrani. La declaració inclou els antics barris situats als peus de les muralles, la Marina, sa Penya i es Soto, un entramat de carrers estrets a la vora del port on han recalat navegants, comerciants i artistes de tots els temps; també s'hi inclouen els antics horts de Ses Feixes, al costat de la ciutat, i la necròpoli de Puig des Molins, enorme cementiri de l'Antiguitat. I al conjunt cultural se suma el poblat fenici de sa Caleta, primer enclavament fundat pels fenicis a Eivissa.

Dalt Vila és la ciutat emmurallada que s'ha convertit en emblema d'Eivissa. La seva trama urbana forma un laberint de carrers estrets, carrerons i petites places que s'adapten al terreny. Preserva edificis que constitueixen veritables fites arquitectòniques, com ara la Catedral de Santa Maria, el Castell, la Casa de la Cúria o la seu de la Universitat, antic òrgan de govern local, avui ocupada pel Museu Arqueològic d'Eivissa i Formentera. Les muralles es van construir al segle XVI, una obra executada per enginyers italians que es va convertir en model de fortalesa amb baluards per a tot el Mediterrani.

Als peus de Dalt Vila s'estenen els barris de la Marina, sa Penya i es Soto, habitats en els seus orígens per pescadors i mariners, i avui replets de comerços, bars i restaurants. I cap a l'oest se situa la necròpoli del Puig des Molins, cementiri de l'antiga Ebusus —com van anomenar Eivissa els fenicis— utilitzat fins a època romana. La zona arqueològica conserva gairebé tota la necròpoli cartaginesa, i es visita juntament amb el magnífic museu que exposa objectes trobats en les tombes.

Un altre dels béns declarats Patrimoni Mundial és el poblat fenici de sa Caleta, situat en una petita península al sud d'Eivissa. És el nucli urbà més antic de l’illa, del segle VIII aC, habitat per gents procedents de la Península Ibèrica que anys després es van traslladar a la badia d'Eivissa per fundar la ciutat actual.

I sota el mar hi ha les praderies de Posidonia oceanica protegides per la Unesco, que cobreixen gran part dels fons de l’illa i són responsables de l’oxigenació i transparència de les aigües.