Convent o Monestir Monasterio de Santa María de la Real

En el passat fou un jardí del valí o governador musulmà. Segons la tradició, és aquí on, el 13 de setembre de 1229, s’instal·laren les tropes catalanes de Jaume I el Conqueridor per iniciar el setge de la ciutat. El campament no s’aixecà fins a l’entrada a la Madina Mayurqa, el 31 de desembre de 1229. 

Cap a l’any 1266 s’hi instal·là el monestir cistercenc fundat el 1235 per monjos de Poblet a l’antiga alqueria Alpic, on actualment es troba la finca de la Granja (Esporles); des de 1239 els monjos ja s’havien instal·lat molt a prop de la Real, a l’actual possessió de Son Cabrer. En la segona meitat del segle XIII Ramon Llull hi féu estades i hi escriví alguna de les seves obres, com el Llibre d’Ave Maria.

El monestir posseïa uns dominis molt considerables, sobre els quals l’abat tenia jurisdicció civil. L’abat de la Real fou també membre del Consell instaurat per Jaume III de Mallorca, i a les corts ocupava la segona cadira de l’estament religiós de Mallorca, després del bisbe. Fins al 1517 els abats foren elegits normalment pel monestir de Poblet, però des d’aquest any foren nomenats pels monjos de la Real. S’independitzaren definitivament de Poblet el 1560.

Al segle XVIII en fou abat un lul·lista notable, Antoni Ramon Pasqual. L’any 1835 els monjos del Cister abandonaren el monestir amb motiu de l’exclaustració de Mendizábal. L’antiga església monacal fou convertida en vicaria del nucli del Secar de la Real, i el 1897 s’hi establiren els missioners dels Sagrats Cors. L’any 1913 la vicaria fou convertida en parròquia; poc abans, el 1907, l’església havia estat reformada per l’arquitecte Guillem Reynés.

Avui acull la Biblioteca Balear, un important fons bibliogràfic sobre temes de les Illes Balears.