Esglèsia dels Socors

El retaule major, de J. Antoni Oms, conté una imatge de la Verge del Socors de finals del segle XVI, realitzada en alabastre, duta des de Sevilla i regalada a l’església per Massipa, una prostituta penedida. Sobre el nínxol de la verge hi ha un altre retaule, en el qual apareix un Sant Agustí inspirat en la Santíssima Trinitat, i rematat per una imatge de Sant Miquel. 

La quarta capella de l’esquerra és la de Sant Nicolau de Tolentí o de les Set Capelles, projectada per Francesc Herrera (1673-1733), d’estil barroc d’influència italiana. Es va acabar el 1705, i té planta octogonal inscrita en una el·lipse. Set capelles envolten el seu perímetre, recordant el septenari de misses de Sant Nicolau per redimir les ànimes del purgatori; destaca la dedicada a santa Rita, que celebra la seva festa el 22 de maig. La coberta és una cúpula de base el·líptica amb una desbordant ornamentació. Té vuit segments marcats per nervadures decorades amb garlandes helicoïdals amb motius vegetals i amb un àngel. Els espais entre les nervadures també estan decorats amb motius vegetals al voltant de medallons amb les figures de sant Nicolau i sant Agustí en els extrems, i de diversos papes i sants agustinians en els laterals. Corona la cúpula una llanterna de vuit arquets a través dels quals entra la llum. A l’entrada de la capella hi ha la imatge del Crist dels Gerrers, procedent de l’antic oratori del gremi dedicat a la terrisseria. 

El temple també conté la imatge gòtica de la Verge d’Ítria, la de la Verge de Gràcia del segle XVII, i una imatge moderna de la Verge dels Desemparats, de gran devoció entre la colònia valenciana a Mallorca.