Esglèsia Sant Jaume

Obra del segle XIV, compta amb sis trams de volta amb capelles laterals de planta rectangular que donen accés a la planta presbiteral, poligonal, rematada per quatre absidioles de planta quadrangular, no sempre simètriques. La fàbrica no ha sofert modificacions posteriors, i a les claus de volta es conserven les armes dels benefactors que propiciaren la seva construcció. En aquest aspecte, l’església és un vertader mostrari heràldic. 

La majoria de retaules que conserva són moderns, i dels vestigis artístics d’època medieval queda un fragment de taula amb la representació del titular en la seva advocació de pelegrí, que cal atribuir al pintor Francesc Comes. També hi havia una notable escultura del segle XIV amb la representació del Crucificat, provinent de l’oratori del Sant Sepulcre (actualment, al Museu Diocesà). El portal principal és posterior al conjunt de l’església, data de 1776 i estilísticament pertany al barroc tardà. La torre del campanar s’aixeca al costat esquerre de la façana, i és de secció quadrangular. Les capelles són gòtiques, excepte la del Sagrari, barroca del segle XVII, presidida per un retaule dedicat a Sant Gaietà; conté també el sepulcre de la família Cotoner, on es conserven els cors de Rafel i de Nicolau Cotoner, grans mestres de l’orde de Malta. Entre les capelles cal destacar la tercera de la dreta, dedicada a la Immaculada Concepció, amb una imatge classicista de 1813.