Esglèsia Sant Miquel

L’antiga fàbrica d’època musulmana, degudament consagrada, serví com església fins que s’inicià el nou temple, cap a l’any 1390, i la torre del campanar s’ha identificat sovint com el minaret de la mesquita. Sembla que el nom de Sant Miquel prové del confessor de Jaume I, fra Miquel Fabra, dominic que consagrà el temple tot adjudicant-li l’advocació del sant patró. De l’edifici gòtic avui només en resta la façana i la primera capella entrant a mà dreta, degut a un incendi que en el segle XVI en destruí l’estructura. La portada —atribuïda a Pere de Sant Joan, mestre major de la Seu— és austera, i un dels exemplars gòtics de major bellesa. Un espai adovellat serveix d’accés al temple rematat per un timpà apuntat i dos aguts pinacles laterals. En el timpà hi ha una verge sedent acompanyada per àngels músics. Cal destacar els escuts gòtics que decoren la façana així com, a l’interior, l’escultura en pedra de la Mare de Déu de la Salut que, segons la llegenda, presidia la galera reial de l’estol de Jaume I. 

L’interior té planta d’una sola nau amb absis trapezoïdal i capelles quadrades laterals. La coberta de les capelles és de volta de creueria, excepte la del Sagrari i la de la Mare de Déu de la Salut. El retaule major és barroc, obra de Francesc Herrera, presidit per una imatge del titular de l’església amb els arcàngels sant Gabriel i sant Rafel. La volta del presbiteri compta amb pintures de Joan Morey sobre la lluita de Sant Miquel contra els àngels rebels. En els laterals hi ha dues pintures de Joan Muntaner Cladera sobre les aparicions de Sant Miquel.