Museu Monestir Miramar

La possessió de Miramar està flanquejada pels predis de s’Estaca i de Son Marroig, al límit del terme de Valldemossa. El seu origen (1276) es deu a la iniciativa de Ramon Llull, que va impulsar l’establiment d’un col·legi missioner dedicat a l’estudi de la teologia i la llengua àrab, regit per l’ordre dels frares menors. Prèviament, el rei Jaume II havia permutat la propietat als cistercencs, els quals la posseïen arran d’una donació del comte Nunó Sanç.

Quan els frares menors van abandonar el col·legi (finals del segle XIII), el monestir va passar a ser propietat dels cistercencs, els quals van tornar a renunciar-hi (1337) a favor de l’infant Ferran. L’últim quart del segle xiv va ser ocupat pels monjos ermitans procedents del santuari veí de la Trinitat. Els jerònims i els dominics es van succeir en la possessió del col·legi fins que va ser ocupat (1457) pels lul·listes B. Caldentey i F. Prats, els quals, juntament amb N. Calafat, van fundar (1485) una impremta on es va estampar el primer llibre publicat a Mallorca.

El col·legi va anar perdent ús fins que el bisbe Vich i Manrique va ordenar la supressió de l’oratori (1599). Per decret de les Corts de Cadis, el conjunt es va posar a la venda (1811) i va passar a mans de particulars, la qual cosa va accentuar el procés d’esfondrament de l’església i part de les cases. L’arxiduc Lluís Salvador va adquirir la propietat (1872), va restablir l’oratori i va restaurar les restes de l’edifici (la casa del qual va quedar reduïda a una quarta part de l’original), salvant algunes arcades del pati i utilitzant materials procedents d’altres construccions, com l’arcuació de la part posterior de la casa, originària del claustre conventual de Santa Margarita, de Palma. 

La propietat original va ser ampliada per l’arxiduc en comprar nombrosos predis veïns, que va fer accessibles amb senders articulats per mitjà de miradors, entre els quals destaca un templet de factura classicista, definit per una base circular de quatre esglaons sobre la qual s’alcen vuit columnes jòniques que sostenen una cúpula semiesfèrica, des d’on es pot observar part de la costa mallorquina.

De l’antic claustre de Miramar es conserven quatre columnes recuperades per l’arxiduc, que donen una idea del que devia ser el claustre gòtic de Ramon Llull. La façana de la casa conserva el dibuix que l’arxiduc va trobar a les cases d’Establiments, avui ja pràcticament desaparegut. A la planta baixa de la casa es conserva el terra de l’antic monestir del segle XIII, la cuina dels monjos, i una maqueta i una cabina de l’embarcació Nixe, de l’arxiduc, juntament amb mobles, llibres, càmeres fotogràfiques i instruments de navegació originals. 

En una altra sala hi ha el cenotafi de Wratislao Vivorny, primer secretari de l’arxiduc, obra d’Antonio Tantardini. A l’antiga quadra d’animals hi ha una petita biblioteca sobre Ramon Llull.