Producte de la terra Ensaïmada de Mallorca

L'ensaïmada és una pasta ensucrada amb la base rodona i forma d'espiral. Es prepara amb farina de força, aigua, sucre, ous, massa mare i un ingredient clau que li dóna nom: el saïm (llard de porc).

La massa requereix un temps de fermentació llarg (des d’un mínim de 12 hores). Una vegada preparada, se li dóna forma a partir d’una tira, que se li donen dos o més voltes en el sentit de les agulles del rellotge, formant l’espiral. Finalment s’enforna, i normalment es remata amb una capa de sucre en pols.

El resultat, una massa cruixent, dorada i untuosa per fora, i suau per dins. Tota una delícia de la què ja es té constància des del segle XVII, i que des de l’any 2003 està reconeguda com Indicació Geogràfica Protegida (un segell que inclou a la ensaïmada tradicional i a la de cabell d’àngel).

L'ensaïmada original es presenta sense farciment o llisa. Però hi ha d’altres formes de preparar-la, que poden variar segons l’època de l’any i la imaginació del pastisser: n’hi ha de farcides de nata, de xocolata, de crema cremada, de cabell d’àngel, amb albercoc i a Nadal inclús farcida de torró...També n’hi ha una anomenada de tallades, a la què s’hi afegeixen trossos de sobrassada i carabassa confitada, típica durant l’època de carnestoltes.

Moltes ensaïmades es preparen en forns tradicionals, regentats per mestres forners que han transmès la seva bona manera de fer de generació en generació. Entrar a un d’aquests forns, especialment si encara fa olor d’ ensaïmada acabada de fer, és un plaer i una provocació.

L'ensaïmada, en el seu format individual, és ideal per berenars al matí o a l’horabaixa. Submergeix-la sense contemplacions en el cafè amb llet o en la xocolata desfeta... Sense paraules. Les de mida gran són les postres recurrents en les celebracions dels illencs. Però la seva fama s’estén més enllà de les fronteres de Mallorca, aquest fet ha facilitat la seva comercialització amb les típiques caixes de cartró octogonals, que tant han circulat per l'aeroport, ja que són pocs els què es poden  resistir a abandonar l'illa sense emportar-se’n  un dels seus gustos més preuats.