Fortalesa Fort Marlborough

El fort Marlborough va ser concebut com una fortificació auxiliar del castell de Sant Felip, construït a la bocana del port de Maó. Els britànics el van batejar amb aquest nom en honor del seu general més famós, Sir John Churchill, duc de Marlborough (el famós Mambrú de la cançó popular). 

El fort té una part subterrània, que pren la forma d’estances, fosses, mines i contramines, i una part central amb baluards a l’aire lliure, on se situava l’artilleria i la infanteria per defensar el fort i també el flanc sud-est del castell de Sant Felip. Va patir diverses reformes al segle XVIII fins que va ser parcialment demolit per les tropes espanyoles. Finalment, va ser recuperat per la Fundació Rubió Tudurí-Andrómaco, que el va vendre al seu torn al Consell Insular de Menorca perquè fos rehabilitat i convertit en un centre d’interpretació de la història militar del port de Maó.

El fort Marlborough va ser partícip del setge del 1756 de l’exèrcit francès comandat pel duc de Richelieu, que va conquistar finalment l’illa per a França i la va ocupar entre 1756 i 1763. També va patir el setge de l’exèrcit espanyol el 1781, capitanejat pel duc de Crillón , que va tornar Menorca temporalment a la Corona espanyola el 1782. 

El fort tenia una dotació de capità, cinquanta soldats de peu i quinze artillers. Els soldats de peu defensaven el fossat des de les espitlleres, mentre que els artillers servien als canons que ocupaven la plataforma superior. Disposa d’un muntatge expositiu molt interessant que, servint-se de la tecnologia, situa el visitant en ple segle XVIII.