Fortalesa Llatzaret

La construcció del llatzeret de Maó es va iniciar el 1793 i va finalitzar el 1807. Els llatzerets eren centres d’estada obligada per als vaixells sospitosos de transmetre malalties infeccioses com la pesta. Anteriorment, el port de Maó comptava amb un llatzeret situat a l’illa Plana, però amb el pas dels anys es va demostrar que era insuficient per acollir totes les tripulacions que arribaven al port. 

Així doncs, es va decidir construir-ne un de nou que pogués donar servei a tots els vaixells procedents del nord d’Àfrica que volguessin arribar a la península Ibèrica o als ports de les Balears. Finalment, el nou llatzeret es va situar a l’entrada del port de Maó, al costat del fort Felipet. 

És un recinte emmurallat d’uns 1.240 m de llargada per 380 m d’amplada. Els murs tenen una mitjana d’1,30 m de gruix per 7,45 m d’alçària. Originalment hi havia 4 portes principals que conduïen a tres patents: la sospitosa, la bruta i l’empestada, cadascuna delimitada per un mur que es trobava a 13,05 m del mur de la muralla exterior. 

Originàriament estava unit a la costa per un istme natural, però aquest va ser demolit a principis dels anys vint del segle passat per interessos militars. Les tripulacions havien de passar quaranta dies de quarantena entre els seus murs, fins que es descartés qualsevol dubte d’infecció o es curessin els malalts.