Moda Adlib

Eivissa sempre ha estat un punt de trobada per a diverses cultures, cosa que es reflecteix clarament en la seva rica artesania. La moda Adlib, un dels seus exponents més coneguts, és un exemple clar de com l'illa combina tradició i modernitat.

La paraula Adlib prové del llatí “Ad Libitum”, que significa “al teu gust”. I així és com aquesta moda convida a vestir-se: de forma lliure, còmoda, però sempre amb bon gust. Encara que se l'associa principalment amb peces blanques de cotó, puntes i puntes, la moda Adlib ha evolucionat amb el temps.

Les seves arrels s'enfonsen a la vestimenta tradicional eivissenca, particularment a les peces típiques dels pagesos. Elements com els barrets de palla, les espadenyes i els mantons van servir d'inspiració per a aquest estil. Amb l'arribada del moviment hippie a les dècades de 1960 i 1970, els dissenys van evolucionar cap a una moda més fresca, lleugera i bohèmia. Aquesta cruïlla entre cultures i estils de vida va donar lloc a una tendència única, que aviat va guanyar popularitat fora de l'illa.

Un dels personatges clau en l'expansió de la moda Adlib va ser Smilja Mihailovitch, una aristòcrata iugoslava que es va enamorar de l'illa i el seu estil de vida, convertint-se en la seva ambaixadora internacional. Avui dia, la moda Adlib s'ha consolidat com un estil de vestir reconegut mundialment.

Un dels esdeveniments clau de la consolidació de la moda Adlib va ser la Setmana de la Moda d’Eivissa. La primera es va celebrar el 1971. Les passarel·les no eren a llocs elegants o edificis emblemàtics, sinó a l'aire lliure, a platges, places o parcs. Les models lluïen peces lleugeres i còmodes, encara que també mostraven peces més elaborades.

Avui dia, la moda Adlib continua sent l'expressió d'un estil de vida que combina tradició i llibertat. Tot i que s'ha sabut adaptar als temps moderns, manté intacte el seu esperit artesanal. Gràcies a això, els dissenyadors locals continuen creant peces fresques i originals sota la marca Adlib Eivissa.

Així, la moda Adlib és molt més que una tendència passatgera. És el reflex d'un estil de vida i una tradició que ha sabut mantenir-ne el caràcter i la singularitat a través del temps.