Convent o Monestir La Concepció

Les monges agustines hagueren d’abandonar les seves instal•lacions conventuals del Puig de Pollença, tot aplicant les normes emanades del Concili de Trento. I a conseqüència de les mesures desamortitzadores, també s’incorporaren al monestir de la Concepció les monges del mateix orde desaLlotjades del de Santa Margalida, a la ciutat. Aquests fets significaren l’enriquiment del tresor monàstic amb peces procedents dels convents desaLlotjats, convertint el monestir de la Concepció en un vertader museu. En els anys 40 del segle passat, l’arquitecte Gabriel Alomar Esteve dugué a terme la recuperació de la façana, tot recordant un casal gòtic del mateix carrer desaparegut a inicis del segle XX. Aquesta reforma aportà l’actual aspecte del frontis. La conservació del diferents portals forans, la galeria de coronelles a planta noble —còpia de les originals— i les gàrgoles testimonien les tècniques constructives de l’època gòtica. 

Entre el patrimoni artístic destaca el gran retaule del Puig de Pollença, part de la predel•la del retaule major, diverses sepultures d’abadesses de Santa Margalida i el retaule de Santa Catalina d’Alexandria. El monestir guarda també un ric arxiu amb importants fons documentals. La quarta capella de l’església conté la imatge del Sant Crist del Noguer, preciosa talla del segle XVI molt apreciada popularment. La imatge fou traslladada a la Concepció des del Convent de Santa Margalida a principis del segle XIX. Segons la tradició, el Sant Crist fou trobat a l’interior d’un noguer, justament quan s’anava a tallar l’arbre per fer la figura. L’església i el Convent de la Concepció foren declarats Bé d’Interès Cultural en l’any 2007.