Esglèsia Basílica Sant Francesc

Els franciscans van arribar a Mallorca el 1232. Després de construir la seva primera església a la porta de Santa Margalida, es van instal·lar definitivament en aquest lloc, on van edificar el convent i l’església el 1281. Segles més tard (1835), els framenors van ser exclaustrats, fins que el 1906 va ser ocupat pels franciscans del Tercer Orde Regular (TOR).

L’església és una construcció gòtica de finals del segle XIII i principis del segle XIV. La façana original va ser destruïda per un llamp el 1580 i la nova va ser feta en estil barroc al llarg de la segona meitat del segle XVII per Pere Horrach i Francisco d’Herrera. El portal absidal conté dues escultures als brancals: sant Domènec (esquerra) i sant Francesc (dreta). El timpà està format per un conjunt escultòric barroc amb un moviment desbordant que està presidit per una imatge de la Immaculada Concepció flanquejada per Duns Scoto (dreta) i Ramon Llull (esquerra). El portal es corona amb una imatge de sant Jordi del 1700. La façana està ornamentada amb una rosassa i la part superior (el frontó triangular i el rellotge de sol) és fruit d’una reforma duta a terme per Pere d’Alcàntara Penya (1861).

L’església és de planta basilical amb una nau i capelles laterals. La capçalera és poliabsidal i compta amb una girola realitzada a la reforma barroca. La coberta de volta de creueria data del 1384, en què va substituir la de fusta original.

Entre el patrimoni que conserva, destaca part del cadirat gòtic (segle XV) de Macià Bonafè, el retaule major barroc (1739) de Joan d’Aragó i el sepulcre de Ramon Llull (1487) de l’escultor Francesc Sagrera. Aquest últim està configurat per un sarcòfag d’alabastre amb la figura jacent del doctor il·luminat i, a la part inferior, en pedra, set nínxols buits sense acabar que havien de contenir les imatges de les set arts liberals.

El claustre està adossat a l’església. Té planta trapezoïdal i és un exemple únic d’època gòtica. Els arcs són ogivals lobulats sobre columnes estilitzades de secció quadrilobulada. El sostre és de teginat en fusta policromada. Al nord hi ha la galeria més antiga (segle XIV) i al sud la més moderna (segle XV). A terra es conserven làpides de famílies nobles que s’enterraven en aquest recinte.