Esglèsia Mare de Déu de Jesús

Església de nau única amb coberta de volta de canó, sis capelles laterals (una d’elles fonda) i volta de creueria (1549) al presbiteri. Està documentada des de la segona meitat del segle XV i possiblement estava ocupada per l’orde dels franciscans. Sembla que a finals del segle xvi estava gestionada pels dominics, que ben aviat es van traslladar a un altre lloc, de manera que van mantenir-ne la custòdia fins el 1674. El 1785 va ser elevada a la categoria de parròquia.

Com en altres esglésies d’Eivissa, s’hi van anar adossant noves construccions (la rectoria, la vicaria) als segles XVII i XVIII, que donen aquesta imatge característica d’arquitectura religiosa defensiva. Destaca el porxo amb tres arcades de mig punt, tot i que ara com a continuació de la façana principal. Es tracta d’una obra posterior de finals del segle XIX o inicis del XX. Originàriament estava situada fora del nucli urbà. Era el centre religiós de gent del mar i de camperols que vivien a fora de les muralles de la ciutat, i també lloc de pelegrinatge. A l’interior conserva algunes obres excel·lents, com una imatge de la Mare de Déu del segle xvi, d’Antonio Saura; un llenç de santa Clara del segle XVII; i, especialment, el retaule major, que està considerat la peça més important del patrimoni moble religiós d’Eivissa.

Es tracta d’un conjunt retaulístic gòtic de finals del segle XV i inicis del segle XVI dels pintors valencians Roderic d’Osona i el seu fill Francesc. Reuneix vint-i-cinc taules i fa 7,5 m d’altura i 5,10 m d’ample. A la predel·la s’ubiquen set imatges (l’anunciació de Maria, la nativitat del Senyor, l’adoració dels Reis Mags, la resurrecció de Crist, l’ascensió del Senyor, la Pentecosta i el trànsit de Maria). El cos principal s’organitza en tres carrers amb dues taules cadascun i el carrer central amb tres, a manera d’àtic. Presideix el conjunt la imatge de la Mare de Déu entronitzada amb el nen Jesús en braços; a sobre se situa la taula de sant Francesc d’Assís rebent els estigmes i, a l’àtic o tercera taula superior, la missa de sant Gregori Papa. 

Els carrers laterals estan ocupats per representacions de sant Marc Evangelista, un sant franciscà, sant Pere Apòstol i sant Joan Baptista. Voregen el retaule altres figures de menor grandària (sant Sebastià, sant Onofre, sant Lluís de Tolosa, sant Vicent Ferrer, sant Joan Evangelista, Crist en majestat ―a la part de dalt―, un sant dominic, santa Caterina d’Alexandria, sant Nicolau de Bari, sant Bernat i sant Roc).

Al cementiri de l’església es troben dipositades les cendres de l’arquitecte Josep Lluís Sert, un dels grans professionals de l’arquitectura contemporània, que als anys trenta del segle passat va quedar fascinat per l’arquitectura tradicional local. Tot i que no va morir a l’illa, havia expressat el seu desig de reposar-hi, perquè va projectar-hi diverses obres.