Esglèsia Monti-Sion

L’any 1571 començaren les obres de la nova església. L’enorme influència cultural i socioeconòmica dels jesuïtes no fou vista amb bons ulls pel poder reial, que suprimí l’orde des de 1767 fins a 1815.

El portal de l’església presenta un complex sistema de muntants que alternen pilastres i columnes salomòniques decorades amb motius florals i amb capitell d’ordre compost. Damunt del portal adovellat es troben el fris i les arquivoltes, profusament decorades. El timpà emmarca un gran escut, sostingut per dos àngels. Es tracta de l’escut del patrocinador de les obres, Ramon de Verí. Als costats se situen les estàtues dels primers sants jesuïtes, Ignasi de Loiola a l’esquerra i Francesc Xavier a la dreta. Corona el portal una imatge de la Immaculada Concepció, damunt de la mitja lluna, i una representació del dimoni en forma de bèstia i, més amunt, l’escut de sant Ignasi. Protegeix el conjunt un trencaaigües semicircular. A la part superior destaca una rosassa amb motllures llises i un frontó triangular.

L’interior del temple té una sola nau amb capçalera quadrangular i amb sis capelles rectangulars a cada costat. La coberta de la nau és de volta de mig canó amb llunetes, sostinguda per pilastres de fust estriat. Les capelles i el presbiteri tenen volta de creueria. El retaule major fou començat l’any 1607, dissenyat per Camilo Silvestre Perino. Al lateral esquerre del presbiteri hi ha el sepulcre de Ramon de Verí.

La primera capella del costat esquerre conté el sepulcre de sant Alonso Rodríguez, que fou durant molts anys el porter de Monti-sion, fins a la seva mort, l’any 1617. Aquesta capella fou iniciada l’any 1635. Té planta en forma de creu i alçat cobert de plaques de marbre. El mausoleu amb el cos del sant data de 1825.

A altres dependències són remarcables la cel·la de sant Alonso, ambientada en l’època del sant, i el retaule gòtic de Monti-sion, bastit en una capella separada de l’església gran.