Llogaret Biniali

Les terres de Biniali formaven part de l’alqueria àrab Bânû Alî, d’on procedeix el topònim actual. Situat a l’oest de Sencelles, l’ocupació de Biniali va anar consolidant-se gràcies a l’activitat agrícola fins que la crisi de la fil·loxera al segle xix va precipitar-ne la decadència.

Així i tot, en època prehistòrica ja hi ha testimoni de presència humana en aquest indret, i s'han documentat fins a vuit jaciments arqueològics. Entre ells destaca la Cova Monja, amb importants enterraments talaiòtics.

La trama urbana es va configurar a finals del segle xvii i principis del segle xviii, època en què es va sol·licitar (1671) el primer oratori. La majoria de les seves construccions són cases de dos alçats d’arquitectura tradicional d’aquesta època, tot i que també hi ha alguns casals de major envergadura

Entre els edificis singulars destaca l'església parroquial de Sant Cristòfol, la rectoria;  les cases de Can Grau, sa Clastra o Son Raió i un petit cementiri. Altres elements patrimonials destacables són el Pou de Biniali, el monument a la Immaculada Concepció i el molí fariner de Can Xisco o de Cas Moliner. Pels seus evidents valors patrimonials Biniali ha estat declarat Bé d'Interès Cultural amb categoria de Conjunt Històric