Santuari Nostra Senyora de Cura

El santuari de Cura, a la muntanya de Randa, és un complex arquitectònic religiós situat no gaire lluny de la cova en la qual el beat Ramon Llull va rebre la Il·luminació. El 1449 el lul·lista Pere Joan Llobet va fundar-hi la primera escola lul·liana i el 1501 els jurats del Regne de Mallorca van crear-hi una escola de gramàtica que es va mantenir en funcionament fins al segle XIX. Després d’anys d’abandonament, el 1913 els terciaris regulars franciscans van començar a restaurar-lo. El 1950 la rehabilitació es va aplicar a tot el conjunt, i es va habilitar com a seu del noviciat de l’orde.

Està compost principalment per quatre edificis. L’església és del segle XVII (de 1668, segons consta al rellotge de sol que hi ha en un dels seus contraforts). És una petita capella que conté dues peces de gran rellevància: la Mare de Déu (esculpida en pedra de Santanyí, de tradició gòtica, dels segles XV i XVI) i un Sant Crist (segle XVII, procedent del desaparegut convent de Sant Domènec, de Palma).

Un dels espais més emblemàtics és l’escola de gramàtica, construïda cap al 1623. Al seu interior es conserven objectes i llibres religiosos relacionats amb el culte del santuari i la temàtica lul·liana. També s’hi pot apreciar una col·lecció de pintura religiosa.

Seguidament, també formen part del conjunt el convent i l’hostatgeria.