Menorca natural sobre dues rodes

Dia 1: Parc Natural de s’Albufera des Grau

No tenim cap dubte que la millor manera de visitar el Parc Natural de s’Albufera des Grau és en bicicleta. Està molt a prop de Maó, punt de partida de la nostra ruta, hi ha diversos camins per arribar-hi i cap d'ells us portarà més de mitja hora pedalejant. Un cop allà, tindràs l'oportunitat de perdre't entre dunes, estanys i verds senders mentre admires el delicat i fràgil ecosistema que l'habita. 

El Parc Natural de s'Albufera des Grau és el cor de la Reserva de Biosfera menorquina. Comprèn més de 5.000 hectàrees i representa hàbitats naturals diversos i, fins i tot, dispars: illots, praderies de posidònia al mar, llacunes, zones humides i boscos. Dins dels seus límits habita una gran varietat d'espècies, algunes endèmiques, com la sargantana balear o plantes com el socarrell, una mena de mata espinosa en forma de pompó.

La llacuna de 70 hectàrees és un dels seus ecosistemes més singulars. És una llacuna tranquil·la, silenciosa. Passejar pels voltants és tot un plaer pels sentits, i si estam una estona en silenci serem capaços de reconèixer la presència de multitud d'espècies d'aus pel seu cant. En aquesta zona humida gairebé no hi ha depredadors i, per això, és un refugi i repòs per a multitud d'aus migratòries i poblacions estables d'aus aquàtiques, com la fotja comuna o l'àliga pescadora.  

I sota les aigües turqueses d’Es Grau habita un veritable bosc de posidònia oceànica, una planta marina amb una enorme capacitat per absorbir el diòxid de carboni i mantenir les aigües netes i oxigenades; i també cymodocea. Totes dues són refugi i font d'aliment per a nombroses espècies marines, a més de ser fonamentals en la protecció de l'erosió de les platges i per a la formació de l’arena.

El paisatge agroforestal del parc es caracteritza per l'alternança entre pastures, cultius i àrees arbrades, proporcionant hàbitats diversos per a una àmplia varietat de flora. Mantenir aquest mosaic és essencial i constitueix un dels objectius principals de la gestió del parc. Aquesta activitat té arrels antigues, com es reflecteix al ric patrimoni etnològic (pous, barraques) i prehistòric (talaiots) que es troba a l'àrea.

No oblideu visitar el Centre de Recepció i Interpretació Rodríguez Femenias, que està obert tot l'any de 9h a 15h i visitar la interessant exposició permanent S’Albufera des Grau, nucli de la Reserva de la Biosfera.

Dia 2: La Vall d’Algaiarens

La segona etapa de la nostra ruta amb bicicleta us porta a través de la Vall, també coneguda com Algaiarens, una zona de gran valor natural i cultural a la Reserva de Biosfera de Menorca. Es tracta d'una Àrea Natural d'Especial Interès (ANEI), un lloc pràcticament verge, amb enormes extensions de pinedes i alzines centenàries que es recargolen creant formes impossibles i racons màgics al bosc. La vegetació frondosa està esquitxada per finques agrícoles tradicionals encara en actiu, camps de cultiu i parets de pedra seca que delimiten camins i prats.

Teniu diverses opcions per començar la ruta: des de Ciutadella, des de Cala Morell o bé des de l'aparcament de la Vall. La primera són uns deu quilòmetres per carretera asfaltada fins a la Vall. La segona són uns cinc quilòmetres pel Camí de Cavalls i la darrera opció comença directament a l'aparcament de la zona, perquè només hagis de gaudir de l'entorn natural, la brisa entre els arbres i el silenci en un dels espais naturals més ben conservats, valuosos i estimats pels menorquins.  

La biodiversitat de La Vall és sorprenent: podreu gaudir d'una gran varietat de flora i fauna autòctones. No et sorprenguis si albires sargantanes balears, conills, eriçons o fins i tot tortugues mediterrànies mentre explores els senders serpentejants que travessen aquesta regió.

El litoral és molt retallat, amb grans penya-segats, coves i platges d’arena (Es Tancats i la Platja des Bot). El paisatge costaner és variat: hi ha sistemes dunars i zones humides on habita una mena de tortuga aquàtica. També hi ha un torrent que desemboca a la platja i tolles temporals, com sa Bassa Verda.

Al final del dia, hauràs experimentat l'autenticitat de la Menorca més natural i hauràs guanyat una consciència més profunda per la història i la connexió amb la terra.

Dia 3: El Barranc d’Algendar

La tercera etapa de la nostra ruta pels punts calents de la Reserva de Biosfera menorquina ens porta fins al Barranc d’Algendar. Es tracta d’un dels accidents geogràfics més bells i impressionants de l’illa, que marca de forma natural el límit entre els termes municipals de Ciutadella i Ferreries.

Arribar fins al Barranc d'Algendar és senzill, i hi ha diverses maneres de fer-ho: des de Ciutadella pel Camí Vell o directament des de Ferreries, més fàcil i ràpid. A la rotonda d'arribada a Ferreries des de Ciutadella, per la Me-1, cal agafar el trencall cap al Barranc d'Algendar i després de diversos minuts trobarem un aparcament, a prop de la casa de colònies. 

El barranc és un dels més profunds de l’illa: té una longitud de 7 km i parets de fins a 80 m d’altura en alguns punts. És excavat per l'acció de l'aigua del torrent, que flueix tot l'any amb un cabal considerable, fins i tot en anys secs. Això és perquè drena una àmplia àrea des del Pla Verd fins al massís de Santa Àgueda i rep aportacions de l'aqüífer de Migjorn, cosa que crea una vegetació de ribera única a Menorca.

De seguida notaràs el microclima del barranc. Això propicia que creixi flora i fauna endèmica, com la pampalonia. També és una zona protegida per a les aus. De fet, probablement albiraràs aus rapinyaires com el xoriguer, el milà o el falcó pelegrí. 

A les parets del barranc hi ha dues coves, la cova Murada, coneguda des de l'antiguitat, i la cova del Càrritx, descoberta el 1995 i on, recentment, s'ha produït una important troballa arqueològica.

Pedalejant pels senders sinuosos ens trobarem amb el Pas den Revull, un pas estret esculpit de forma natural a la roca que ha estat el principal nus de connexió amb el Barranc d’Algendar des del Camí Reial. Aquest camí va ser al passat la principal via de connexió entre Ciutadella i Maó. No es descarta que el seu origen es pogués remuntar a l'època romana. El tram que uneix Ferreries amb el Barranc d'Algendar va ser recuperat fa uns quants anys per un grup de voluntaris i voluntàries. Gràcies a ells avui podem gaudir d'aquest paratge singular i del seu dens bosc d'ullastres, alzines i mates que li confereixen una aroma única i una bellesa sense parangó. 

Dia 4: Sant Tomàs – Prat de Son Bou

La quarta etapa de la nostra ruta amb bicicleta per la Reserva de Biosfera ens portarà des de Sant Tomàs fins al Prat de Son Bou seguint el Camí de Cavalls. Es tracta d'un tram molt fàcil, de només sis quilòmetres, pràcticament planer, que discorre majoritàriament per la costa i per un corriol que no passa per les depressions dels barrancs que desemboquen a la costa.  

Començaràs la ruta a Sant Tomàs, una urbanització costanera coneguda per les platges d’arena blanca i aigües turqueses. Des d'allà, seguirem el Camí de Cavalls mentre ens endinsam al paisatge rural menorquí. Els senders us portaran a través d'antics camins rurals, envoltats de camps verds i boscos de pins.

Pel camí observarem la vegetació típica dels penya-segats costaners, formada principalment per plantes tolerants a la salinitat. Aviat arribarem a la maresma de Son Bou, una zona humida litoral d'unes 80 hectàrees, una de les més grans de Menorca, disposada gairebé paral·lelament a la costa i separada del mar per un braç d’arena que forma la bonica platja de Son Bou i Talis. 

Antigament, als anys cinquanta tota aquesta àrea estava dedicada al cultiu d'arròs, una història que s'entrellaça amb la rica biodiversitat que avui dia podem apreciar. S'alimenta de dos torrents que baixen pel barranc de Sa Vall o Son Boter, a la part occidental, i el del Barranc des Bec, més a l'est. La vegetació canvia a canyís, la corretja major i l'espadanya a les zones entollades temporalment, fins a diverses espècies de plantes d'aigua dolça a les basses més profundes. A la riba, els joncs marins li confereixen un paisatge únic i colorit.

Al llarg de tot l'any, centenars d'aus aquàtiques passen per aquí, i a la primavera i l'estiu moltes crien entre la vegetació densa. A l'hivern, abunden les espècies d'ànecs i garses i els canyars serveixen de refugi nocturn per a milers d'estornells, que arriben al capvespre creant formes hipnòtiques al cel ataronjat.

A mesura que anem arribant al sorral, la vegetació es transforma, variant notablement en arribar a les platges de Talis i Son Bou, on apareix la vegetació dunar pròpia d'aquests entorns. No oblidis la capbussada final per culminar l'experiència!

Dia 5: Ciutadella - Cala en Turqueta

L'última etapa de la nostra ruta amb bicicleta per la increïble Reserva de Biosfera menorquina ens portarà a conèixer algunes de les platges més belles de l'illa i de tota la Mediterrània. Parlem de les cales de la costa sud de Ciutadella, conegudes per la seva arena blanca, aigües turqueses cristal·lines i la seva tranquil·litat. 

Tant les cales com l'entorn natural que les envolten són una Àrea Natural d'Especial Interès (ANEI) i una zona tampó de la Reserva de Biosfera, és a dir: una zona d'elevat valor ecològic i paisatgístic. Per això, hem de ser especialment respectuosos a l'hora de transitar i gaudir d'aquests bells paratges que ens regala la natura. 

Hi ha la possibilitat de visitar tota la costa sud de Ciutadella, on hi ha 5 platges: l'arenal de Son Saura, la diminuta caleta des Talaier, Cala en Turqueta, Macarelleta i Macarella. Nosaltres et proposem arribar fins a Cala en Turqueta. 

Hi ha dues opcions per arribar-hi: o bé des de Ciutadella pel camí de Sant Joan de Missa, per on compartiràs carretera amb vehicles de motor i gaudiràs de precioses vistes al camp menorquí; o bé des del Cap d’Artrutx pel Camí de Cavalls, el nostre sender natural per excel·lència, que discorr per la costa. En totes dues, la distància és més o menys la mateixa: entre 10 i 11 quilòmetres. 

Cala en Turqueta és una de les cales més belles de Menorca. Està entre les puntes des Tambors i na Foradada, baix la mirada de Talaia d’Artrutx. Aquesta platja verge i aïllada és el resultat d'un entrant de mar que recorre 400 metres fins a arribar a terra ferma, formant aquesta paradisíaca cala, flanquejada per vessants penya-segats coberts de pinedes, una estampa típica de la costa sud menorquina.  

Té forma semicircular, amb una llengua de roques baixes que divideix la fina arena blanca en dues meitats. Aquesta pedra s'endinsa uns metres al mar. Entre les seves atractives característiques hi ha l'aigua cristal·lina i tranquil·la i la bellesa mediterrània. Per això és una de les platges més populars de l'illa i rep molts visitants. 

L'aforament de l'aparcament és limitat i, un cop ple, es prohibeix l'entrada de vehicles de motor. Hi ha panells informatius a la rotonda d'entrada a la zona de platges que indiquen si l´aparcament està complet. Aquestes indicacions, però, no tenen efecte per als ciclistes, raó de més per visitar-les amb aquest transport tan sostenible.