Esglèsia Santa Eulàlia

L'edifici de la parròquia més important presenta unes característiques que l’allunyen de les altres esglésies gòtiques coetànies, doncs es tracta d’un temple que segueix amb precisió els esquemes del gòtic català del segle XIII: nau central de sis trams, amb naus laterals de menor altura, capelles entre contraforts i absis amb girola tancada per tres absidioles poligonals i dues trapezoïdals. El creuer hi és absent. 

L'any 1256 s’hi reuní el Gran i General Consell per retre homenatge i jurament de fidelitat a l’infant Jaume com a hereu del regne de Mallorca i del senyoriu de Montpeller. I en 1298, els jurats i prohoms del regne hi foren convocats en assemblea general per notificar-los la restitució del regne i propietats al seu legítim rei Jaume II. A principi del segle XIV la documentació permet seguir amb major seguretat el procés constructiu, atès que el 1305 s’autoritzà la compra d’una casa per instal·lar-hi la rectoria. La fàbrica gòtica continuà aixecant-se encara al llarg dels segles XIV i XV. A finals del XIX, l’antiga façana barroca fou substituïda per l’actual neogòtica, inaugurada el 1903. Les restes gòtiques conservades són de particular importància, doncs es manté el retaule complet dels Catlar, obra de Gabriel Mòger, sènior; la imatge del Salvator Mundi firmada per Francesc Comes, pintor actiu a cavall entre els segles XIV i XV, i una esplèndida Dormició de Maria d’autor anònim. Quant a l’escultura, cal destacar el relleu del Calvari, part integrant d’una Passio Imaginis, algunes làpides sepulcrals i el conegut Crist de la conquesta, considerat donació del rei Jaume I.