Jardí Misericòrdia

El que fou el jardí botànic de la ciutat en el segle XIX, és ara un dels jardins públics amb més encant de la ciutat. Els dos espais en què es divideix, ombregen els murs del Centre Cultural de la Misericòrdia, en origen, una institució de caritat situada vora l’Hospital General, al qual el jardí havia de subministrar plantes medicinals.

El visitant ha d’accedir al recinte per una portalada d’estil regionalista, aixecada a la dècada de 1930, quan es va habilitar el jardí més modern del conjunt. Els caminals són amples i discorren entre jardineres espaioses on els arbustos mediterranis comparteixen espai amb una col·lecció d’escultura que es va enriquint progressivament. Una alineació de plataners singularitza el jardí, que serveix de complement perfecte a la biblioteca que acull l’edifici.

Als peus dels altíssims murs laterals del conjunt hi ha el jardí més antic, que fou completament reformat a finals del segle XIX segons un projecte de l’arquitecte mallorquí Joan Guasp, i novament rehabilitat un segle més tard. Tot i els canvis radicals, conserva dos dels seus elements característics: el mur de tancament, amb reixat i pilastres amb capitells decorats amb motius florals, i l’impressionant el ficus macrophylla, de visita ineludible pels amants de la flora.