Jardí Reial Cartoixa de Valldemossa

Entre els murs poderosos de pedra que resguardaven la vida contemplativa en el primitiu monestir cartoixà, els jardins foren l’escletxa per on s’escolava la natura. La seva essència ha sobreviscut a la dilatada història del conjunt monumental.

El recorregut comprèn l’antic claustre que acull el jardí central. És de traçat en creu, amb caminals delimitats per murtreres, empedrats amb còdols de torrent i de ferm irregular per causa de les arrels dels arbres centenaris que han anat fent lliurament el seu camí. La pedra i el verd són els seus atributs permanents, símbols de l’austeritat extrema que practicaven els cartoixans.

A les cel·les del monestir, els monjos disposaven d’un petit jardí, on complementaven l’estudi i la reflexió amb l’activitat manual. Aquests foren els únics espais per a les flors, on el visitant podrà gaudir dels colors i dels perfums dels rosers, i alliberar la vista cap a la vall de Valldemossa, tal com ho va descriure Chopin en la seva memorable estada al monestir juntament amb George Sand.