Miquel Barceló, un univers de bellesa i talent, arrelat al Mediterrani

Resulta impossible parlar de la gran bellesa de les Illes Balears sense fer referència a Miquel Barceló, un artista inquiet, versàtil i genuí que ha sabut plasmar aquesta bellesa en el seu personal univers, replet de textures i colors.

Nascut a Felanitx el 8 de gener de 1957, fou a la seva Mallorca natal on va experimentar per primera vegada amb l'art influenciat per l'herència artística de la seva mare, pintora paisatgística, i on va aprendre a estimar el mar Mediterrani, una de les seves principals fonts d'inspiració.

Fruit dels seus viatges a Mali, la llum, el paisatge i la forma de vida del continent africà marcarien també inexorablement la temàtica i tècnica de les seves obres. Així, avui l'obra de Barceló és tan rica com diversa en inspiració, tècnica i formats, cobrant relleu nombrosos referents culturals i reflexions sobre el seu entorn personal i inquietuds literàries. Una prolífica carrera que li mereixeria l’any 2003 el Premi Príncep d'Astúries de les Arts.

Amb centenars d'exposicions arreu del món a llocs tan prestigiosos com el Museu del Louvre o el Centre Pompidou de París, però sempre amb la seva estimada Mallorca molt present, l'any 2007 acaba un dels seus projectes de major envergadura: el mural ceràmic sobre la multiplicació dels pans i els peixos realitzat a la Capella de Sant Pere de la Catedral de Palma, una obra de visita imprescindible. Coincidint amb la seva inauguració, Barceló és investit Doctor Honoris causa per la Universitat de les Illes Balears.

Artistes tan diferents com Joan Miró, Paul Klee, Jackson Pollock, Velázquez o Rembrandt el van dur a explorar l'expressionisme abstracte nord-americà, la pintura barroca, l’action painting o l'art conceptual entre molts altres corrents dels quals Barceló aprenia incansable i que, sens dubte, van influenciar la imaginació de l'artista neoexpressionista mallorquí.

Contínuament experimentant, algunes de les seves obres més cèlebres evolucionen amb el pas del temps, recorrent a elements orgànics on la descomposició formava part del seu propi significat artístic o sotmetent les seves pintures a la reacció de la intempèrie.

Va fer també grans sèries de collages amb cartrons i papers, que aplicava després sobre tela, incidint en la temàtica animalista. Anys més tard, obriria un altre capítol rellevant per a la seva carrera a través de la il·lustració de llibres com La Divina Comèdia de Dante o El llibre de l'Oceà d'Enrique Juncosa, entre d’altres. La Cúpula de la Sala de Drets Humans de la seu de les Nacions Unides a Ginebra, inaugurada el 2008, és també un dels seus treballs més apreciats a nivell internacional.